PLANTEM UN PÈSOL
Propietats nutricionals
El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l’aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
Aci podeu veure una planta de pésol:
Aci podeu veure una planta de pésol:
Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.
Es poden consumir tendres o secs. Actualment és més habitual el consum de pèsol fresc i sovint congelat. Se solen coure per ebullició tot i que per conservar totes les vitamines és preferible el consum fresc o escaldat
Un poquet d’història
El nom llatí és Pisum sativum. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrogen de l’atmosfera que la planta aprofita.
Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar. És una planta anual. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols.
Algunes varietats tenen un creixement indeterminat, o sigui que es comporten com a plantes enfiladisses i poden arribar als 3 metres d’alçada. Altres varietats tenen un creixement determinat, o sigui que formen mates de 60 a 90 cm.
Com en totes les lleguminoses, el fruit del pèsol és una tavella a l’interior de la qual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca.
És una planta que no li agrada les altes temperatures de l’estiu ni tampoc les glaçades molt intenses a l’hivern.
Com cultivar-lo
Es cultiva a partir de la llavor tot i que també es pot realitzar planter. Per accelerar la germinació és útil deixar la llavor en remull unes hores.
L’època de sembra està entre la tardor i la primavera. En zones amb glaçades intenses cal evitar el cultiu durant d’hivern o plantar alguna de les varietats molt resistents al fred. En general, són bones èpoques de sembra el setembre-octubre i el febrer-març.
Des de la sembra fins al començament de la collita poden transcórrer uns 60 dies. Aquesta dada dependrà de la varietat i de la climatologia.
Cal posar una canya o un pal que faci de tutor. La planta s’hi enfilarà tota sola gràcies als circells.